Diàleg

Totalment d'acord. Tot i així, sí que crec en el diàleg com a un camí per la pau, encara que calgui parlar-ne amb assassins. Penso que Carod no ha tingut res a veure, l'hi han pres el pel. El meu suport per Carod i els nacionalistes. VISCA CATALUNYA LLIURE!!

Observo, desafortuadament, que els governants dels estats i alguns mitjans de comunicació, al servei únicament d’aquests estats, estan aconseguint intoxicar la consciencia de l’home fent-nos creure en la necessitat d'utilitzar la força, per sobre de tot diàleg, com a única sortida per aconseguir un benestar social. L’home privilegiat és injust amb l’home dèbil: El poderós es creu capaç de manipular-nos, de fer-nos dubtar entre escollir el diàleg i la força, es creu capaç de fer-nos canviar de consciència: ens ven imatges impactants, ens justifica una guerra i, finalment, nosaltres ho assumim amb silenci.... I el més innocent i irònic, és que acaben simplificant l'ús de la força i la vulneració sistemàtica dels drets inherents a la democràcia (el diàleg entre ells) dient que tot es fa per una millor socialdemocràcia... com si no sabéssim el gran interès econòmic i polític que hi ha darrere de cada prohibició. L’Imperialisme d’alguns Estats i els seus altres aliats incondicionals, el nostre inclòs, a canvi únicament de rebre algun favor, (pagat amb càrrecs, llocs de poder o d’interès exclusivament econòmics), instrumentalitza mitjans i gent, per convertir-nos en còmplices d’una matança de vides civils, militars, polítiques o veus poètiques i/o polítiques, que en el fons, encara que ens diguin que no, tot son vides! El sol fet de creure'ns capaços de poder discernir entre si hem o no hem d’optar a un diàleg, destrueix la capacitat que té l’home de construir la pau. Els homes hem d’apostar sempre pel diàleg i la Pau, i ho hem de fer tant a nivell personal com de col·lectiu. Hem de fer saber que aquest abús de poder no es fa en el nostre nom, que la vulneració dels drets humans que sistemàticament els països poderosos infligeixen sobre els països dèbils, no l’acceptem. Que la vulneració de la llibertat de diàleg, expressió i opinió que sistemàticament aquest govern infligeix sobre tothom que no pensa com ell, no l’acceptem. És una vergonya, però és cert: Sí obeïm al govern, els nostres “mal-Governants”.. Serem recompensats: .. No quedarem fora de llocs de poder, ens donaran permisos que d’altra manera no aconseguiríem.. tindrem beneficis en el tracte polític.. En el tracte urbà.. i en el fons.., serem més rics!. I més ninots… La vida sovint condueix a tensions entre valors importants. Això pot implicar decisions difícils; No obstant, s’ha de buscar la manera d’harmonitzar la diversitat amb la unitat; l’exercici de la llibertat amb el bé comú; Tot individuo, família, organització i comunitat, té un paper vital a complir. Les arts, la ciència, la religió, les institucions educatives, els mitjans de comunicació, les empreses, les organitzacions no governamentals els governs, estem cridats a oferir un lideratge creatiu, un diàleg creatiu. Una aliança entre governs, societat civil empreses i individuo. Que el nostre temps es recordi pel despertar d’una nova reverencia davant la vida; per la ferma resolució d’arribar a trobar la sostenibilitat; per l’apropament de la lluita per la justícia, el diàleg i la pau. Si nosaltres som capaços de denunciar i declarar la nostra responsabilitat cap els altres i cap a cada una de les diverses cultures i comunitats de la vida, a cada persona i en cada ocasió, finalment els governants hauran de rectificar. Els que ens toca viure aquesta part d’història, no serem ignorats ni callats i elegirem clarament el nostre estil de futur. Aquesta no es un carta-crida a la desobediència, és únicament una crida a una revisió de la qualitat de consciencia, la qualitat total, basada principal –i quasi exclusivament- en la vida, i en la defensa de la vida, sigui de qui sigui.